Olesa accessible
Cada matí surto de casa per portar el meu fill gran a l’escola. Vaig a peu, i com moltes mares, també empenyo el cotxet de la meva filla petita. Sempre faig el mateix recorregut, i no ho faig per caprici. Si canvio, és molt probable que no pugui controlar el cotxet, el nen o les mil coses que porto. I no parlem si plou. El problema no és que el meu fill vagi corrent, o que el camí sigui molt llarg, ni tan sols el trànsit. El problema és l’estat lamentable dels carrers del poble. No són transitables per anar amb cotxet, ni per a persones amb dificultats per caminar i no parlem de cadires de rodes. Molts carrers d’Olesa –o trams de carrers- estan sense pavimentar. Perquè la vorera de davant d’un solar per edificar no es pavimenta? Què potser no hi passa la gent? A cap poble veig que això passi.
Les cantonades mal acabades o amb grans esvorancs, també són un problema. Quan plou tot és ple de bassals, ja que no hi ha previst res per evacuar l’aigua. La gent gran, els nens i els cotxets no poden travessar per un gran bassal: hem d’anar primer al carrer del costat per poder seguir cap a endavant. Provin de travessar la cantonada c/ Alfons Sala amb la carretera després d’un dia de pluja.
Quants de nosaltres hem vist persones amb cadires de rodes passejant pel poble? Senzillament no poden fer-ho, a no ser que tinguin un recorregut molt i molt limitat.
I jo em pregunto: no som ciutadans els pares i mares? No ho son els nens que van en cotxet? I pitjor encara, no ho són els discapacitats? Prego les autoritats que provin de desplaçar-se en cadires de rodes o que portin un cotxet per a fer el seu recorregut habitual.
Som molts els pares i mares que no volem ni podem tancar els ulls.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada