Ja és hivern. Quan m’he aixecat ben d’hora, encara fosc, he observat que pels carrers del poble, han proliferat unes petites escultures, que a primer cop d’ull, semblen fetes de fang i gel. Tenen formes i tonalitats marrons . Algunes d’elles estan aïllades, d’altres en grup, alineades o disposades a la vorera de formes curioses.
Això fa que les tinguem que anar sortejant, fins hi tot saltant, per poder-les evitar. Tot un exercici de bon matí, que posa a prova la nostra agudesa visual, així com la nostra agilitat física.
Em paro a pensar: per què estan en mig del carrer? Per què ningú les recull?.
Diria que tinc la resposta: és l’hivern. Amb la seva fredor, fa que quan sortim a passejar al gos, se’ns paralitzin les cames i no puguem arribar a un lloc més adient perquè la mascota pugui fer les seves necessitats. També ens quedem immòbils si som escombriaires i no arribem allà on hi ha la brutícia. L’hivern ens congela les mans, impedint que puguem agafar els excrements del nostre gos o que el recollim del terra si aquesta és la nostra feina.
Sí, és possible que sigui culpa de l’hivern. Un consell, però: QUE L’HIVERN NO US CONGELI EL CERVELL!
